Revolucions industrials

LA SEGONA REVOLUCIÓ  INDUSTRIAL 

La segona revolució industrial dura del 1870 al 1914

La segona revolució Industrial va iniciar a Anglaterra i va passar a l’Europa occidental, Estats Units i al Japó   

La segona revolució industrial és una nova etapa de creixement econòmic, caracteritzada per un progrés científic extraordinari. Aquesta nova fase de desenvolupament econòmic a la potència industrial va continuar fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914.

L’aplicació de noves energies (petroli i electricitat) i noves matèries primeres  propicia la diversificació del sector industrial. La indústria siderúrgica va substituir la indústria tèxtil com a indústria dominant, i van sorgir indústries noves i molt dinàmiques, com l’elèctrica i la química.

En l’ús del transport, l’adopció del petroli com a combustible energètic va donar lloc a l’automòbil (1896, Henry Ford), un transport d’ús personal que oferia una major comoditat, velocitat i un menor cost. L’augment de la seva capacitat de transport de viatgers i de productes va donar lloc a l’origen dels autobusos i els camions, respectivament. A més, la seva adaptació al treball del camp va donar lloc al tractor, la base de la major transformació que mai ha experimentat el treball agrícola.

Els motors elèctrics van donar lloc a electrodomèstics i equips de telecomunicacions. Pel que fa a aquests últims, invents com el telègraf, el telèfon, la ràdio i la televisió van ser la base de la difusió de la segona revolució industrial i es van convertir en els mitjans de comunicació que van permetre que la construcció de la societat fos més descentralitzada que la primera revolució industrial.

TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 

La tercera revolució industrial va sorgir a mitjans dels anys 40, seguit d’una gran onada de progressos i descobriments tecnològics i científics a les dècades dels 70 i 80. Va ser un procés liderat pels Estats Units, Japó i la Unió Europea on es van presenciar grans canvis en sectors de la comunicació i energia. 

Destacaríem el començament de la utilització d’energies renovables, com ara l’energia eòlica, solar o hidràulica; innovacions als mitjans i processos d’emmagatzematge d’energia, com ara bateries recarregables o piles d’hidrogen; el desenvolupament de la xarxa elèctrica intel·ligent o xarxa de distribució d’energia elèctrica “intel·ligent” permetent així connectar-ho tot a un sol sistema de gestió o el desenvolupament del transport, especialment en vehicles elèctrics i híbrids, que utilitzen les energies renovables com a energia de propulsió. 

Pel que fa a innovació, la Tercera Revolució Industrial es caracteritza per avenços en l’àmbit de les ciències de la salut. Com el desenvolupament de la tecnociència, que tenia com a objectiu tecnificar els principals instruments científics.

El primer estat a industrialitzar-se fou la Gran Bretanya durant la primera meitat del segle xviii. Més tard, a la primera meitat del segle xix, s’estén per Bèlgica, Catalunya, França, Alemanya i els Estats Units. La Revolució Industrial va comportar canvis socials i una bona part de la població es va concentrar en grans nuclis urbans. L’enriquiment de la burgesia i el treball a les indústries van afavorir l’aparició d’una nova classe social, els obrers. 

QUARTA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 

La quarta revolució té lloc al Japó, Corea del sur, Alemanya, Suissa, i a la China, i es calcula que va durar des del 2011 al 2022.

Al llarg de la història la indústria ha evolucionat fins al que es coneix avui com la Quarta Revolució Industrial. Aquest desenvolupament va començar amb la Primera Revolució Industrial en el segle XVIII, sent propiciada per la utilització de la màquina de vapor i l’energia hidràulica com a font d’energia i la mecanització dels processos.

La Quarta Revolució Industrial o el que es coneix com la Indústria 4.0, que ha evolucionat de l’ús de les Tecnologies de la informació i la Comunicació, a la digitalització i la connectivitat global. També és caracteritza per ser la tendència actual d’automatització i l’intercanvi de dades, particularment en el marc de les tecnologies de manufactura i desenvolupament. Principalment inclou els sistemes ciberfísics, l’Internet de les coses i la computació al núvol. També s’associa també amb la “segona era de la màquina”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.